La Sociedad Española de Automóviles de Turismo, (SEAT) la constitueixen, el març de 1950, cinc bancs espanyols més l’INI i la FIAT. Aquesta, com a soci tecnològic i obviant els desitjos del Règim, va decidir instal·lar la factoria a la Zona Franca de Barcelona, per les seves bones comunicacions i per les possibilitats de trobar treballadors qualificats i empreses auxiliars adequades. El primer cotxe va sortir de la factoria el novembre de 1953.

El personal directiu dels primers temps el van formar enginyers militars, encapçalats per José Ortiz Echagüe i Luis Ramírez Arroyo, entre d’altres, que van adoptar el sistema imperant a la fàbrica italiana en l’etapa feixista anterior a la Segona Guerra Mundial. Molts treballadors qualificats procedien de la Hispano Suiza, de l’escola d’aprenents de la mateixa SEAT i de les universitats laborals, especialment la de Gijón. Els obrers no qualificats venien de la immigració interior de Catalunya i de la resta d’Espanya.

El sistema d’explotació laboral a la SEAT era menys bestial que en altres llocs. La feina sota sostre, amb jornada laboral fixa i amb un salari segur es diferenciava moltíssim de la dels jornalers del camp, per exemple. Però el règim interior de tall militar amb el seu ordeno y mando sense dret a dir ni piu, el treball repetitiu, monòton, avorrit i cretinitzant de la cadena de muntatge, més la consciència de classe que proporcionava romandre en el mateix recinte sota les mateixes condicions disciplinàries, imposades unilateralment per la direcció de l’empresa, facilitaven la unió i la consciència de classe dels obrers.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.