El Festival d’Òpera Barroca i Romàntica de Beaune i el director Christopher Rousset i la seva orquestra Les Talents Lyriques continuen l’envejable tasca de recuperació del patrimoni musical francès, concretament de les òperes de Jean-Baptiste Lully, el compositor de la cort de Lluís XIV. Ho han fet aquest any amb la tragèdia Isis, interpretada en versió de concert, una obra que conté tanta riquesa musical que ja al seu temps era considerada com una “òpera per a músics”.

L’escenari del festival és el pati de l’Hospici de la capital del vi de Borgonya, una construcció del segle XV, d’estil franco-flamenc amb unes grans teulades de rajoles de ceràmica de molts colors. Però ai las! L’amenaça d’una pluja que no va arribar a caure va aconsellar fer la representació a l’església de Notre-Dame i clar, no és el mateix. Però la partitura i la seva interpretació per la formació que dirigeix Rousset, pel Cor de Cambra de Namur i un repartiment encapçalat per la mezzo-soprano Ève-Maud Hubeax feien oblidar les limitacions.

Isis és la cinquena tragèdia musical de Lully i del llibretista Philippe Quinault. Els autors s’apropien de l’episodi de Les Metamorfosis d’Ovidi en què Júpiter amaga la nimfa Io dalt d’un núvol per poder així defugir les mirades de Juno, la seva esposa engelosida, qui al final converteix  la noia en una deessa amb el nom d’Isis, que serà venerada a les ribes del Nil.

Estrenada el 1677 al vell castell reial de Saint-Germain-en-Laye, tot augurava l’èxit, però no va anar ben bé així. Sembla que Madame de Montespan, la poderosa amant de Lluís XIV, es va veure reflectida en el personatge de Juno, l’esposa de Júpiter, mentre que el de la nimfa Io s’assemblava massa a una joveneta de la qual el rei s’acabava d’encaterinar. No només la Montespan hi veia el paral·lelisme. Tota la cort n’anava plena i això va ser el final de la carrera cortesana de Quinault, fet que beneficiaria un tal Corneille com a llibretista de la música de Lully.

Tot i que porta l’apel·latiu de tragèdia, que és com es coneixien aquelles obres, no deixa massa espai al drama. Més aviat el que domina és el divertiment i, tractant-se d’òpera barroca, recorria a tota la parafernàlia que permetia la cort del Rei Sol a qui, naturalment, no li venia d’aquí gastar-se els lluïsos que convingués per al seu entreteniment.

 

Ève-Maud Hubeux i Fabien Hyon intepretant ‘Isis’, de Lully, sota la direcció de Christophe Rousset amb Les Talents Lyriques i el Cor de Cambra de Namur al festival de Beune. © Jean-Claude Cottier

 

Intel·ligència i imaginació

Si Quinault hi posava teatre dins del teatre i tota mena de situacions que reclamaven els invents mes diversos, Lully componia una música considerada fins i tot massa intel·ligent, molt imaginativa. La partitura conté moltes parts orquestrals. Entre les troballes que al seu moment feien molt efecte hi ha la reproducció d’ecos, el siular del vent entre els joncars, els cops de martell dels forjadors d’acer, i sobretot, al cor dels homes de climes gèlids, les notes tremolades que inspirarien a Henry Purcell per al personatge del Geni del Fred de la seva òpera King Arthur.   

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

A Beaune venien ganes d’imaginar com podia ser una representació històrica d’Isis a la cort reial. La versió de concert amb cantants que interpreten diversos papers fa difícil seguir l’argument, però la qualitat musical mitigava tant la curiositat històrica com la pèrdua del fil. Ève-Maud Hubeaux, que està fent una gran carrera (va ser la reina Gertrude en el recent Hamlet al Liceu), era una Io plena de temperament i malícia que jugava bé totes les seves capacitats vocals. El tenor Cyril Auvity, a qui veurem la propera temporada al teatre de La Rambla amb Jordi Savall en l’Alcione, i que és un expert en el repertori barroc, assumia una bona colla de papers amb gran solvència. Completaven el repartiment amb un nivell molt homogeni Edwin Crossley-Mercer, Philipe Estèphe, Aimery Lefèvre, Ambroisine Bré, Bénédicte Tauran y Fabion Hyon.

Per l’edició d’aquest any del festival ja hi han passat els contratenors Andreas Scholl, Lawrence Zazzo i Damien Guillon, l’Accademia Bizantina i Les Arts Florissants entre altres, i queda la traca final els dies 26, 27 i 28 de juliol amb Les Indes Galantes de Rameau amb La Chapelle Harmonique, i The Fairy Queen i King Arthur de Purcell amb Paul McCreesh i els Gabriele Consort i Chor.

Òpera ‘Isis’, vista el 12 de juliol.