En aquest any enregistrem dos aniversaris violeta, podríem dir. Per un costat, els 150 anys del naixement de Caterina Albert (l’Escala, 1869-1960) i el centenari del traspàs de Dolors Monserdà (Barcelona, 1845-1919). Dues escriptores que, barroerament, podríem dir que són l’epítom de la literatura ruralista (Albert) i de la urbana (Monserdà) que, malgrat la diferència d’anys, van mantenir una excel·lent relació epistolar que encara les lectores corrents («lectores» com a genèric intencionat) no tenen, les epístoles, a l’abast en la seva totalitat.

Fins aquí, segurament és convenient recórrer al volum de recent edició Curs de literatura catalana contemporània, de Gabriel Ferrater (Empúries, 2019) on hi figura l’apartat «Caterina Albert (Solitud)». Ferrater considerava el pseudònim de l’escalenca Caterina Albert Paradís de «ridícul», criteri que compartim totalment.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.