Fill d’Alfonso Carlos Comín Ros, dirigent a finals del franquisme i la Transició del PSUC i de Cristians pel Socialisme –«comunistes a l’Església, cristians al partit»— i nét de Jesús Comín Sagüés, diputat carlí per Saragossa implicat el 1936 en el triomf de l’Alzamiento Nacional a Navarra, Antoni (Toni) Comín Oliveres ha seguit la tradició familiar de dedicar-se a la política, amb una trajectòria, però, més incoherent que la dels seus predecessors, fidels a les seves oposades idees. Toni Comín (Barcelona, 1971), que es reivindica successor del seu pare, en 16 anys ha passat per cinc formacions polítiques: Ciutadans pel Canvi, PSC, Socialisme, Catalunya i Llibertat, ERC i Junts per Catalunya.

Ell, però, assegura que manté les mateixes idees d’esquerres i únicament admet un canvi, del federalisme a l’independentisme. No es considera un trànsfuga i té un alt concepte de si mateix com per afirmar que sempre que ha canviat de partit l’han vingut a buscar. «En funció de la causa que vols servir, per ser coherent, vas escollint els instruments més útils en cada moment. No visc els partits com una cosa patriòtica o com un hooligan, sinó com a instruments. No he fet mai el pas; m’han vingut a buscar cada vegada. Primer [Pasqual] Maragall; després [Oriol] Junqueras, i ara ha sigut Carles Puigdemont», explicava en una entrevista a El Periódico (9-4-2019) arran de la seva intenció d’incorporar-se a la llista de JxCat per a les eleccions europees.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure