«Europa és l’instrument que pot permetre a França esdevenir de nou el que va deixar de ser des de Waterloo, primera en el món». Així va sintetitzar Charles De Gaulle, primer president de la V República, la posició francesa respecte a la construcció europea, en una conversa amb el seu confident Alain Peyrefitte (C’était De Gaulle, Gallimard, 2000). El general va morir fa gairebé 50 anys, el novembre de 1970, pocs mesos després d’abandonar el poder, empès pel resultat negatiu d’un referèndum en el qual volia sentir-se plebiscitat després de l’amarga experiència de Maig del 68, però la seva idea d’Europa torna a reviure quan el Regne Unit se’n va i els Estats Units es desentenen dels compromisos contrets amb els europeus.

El gaullisme ha perviscut com a partit de la dreta de govern, però la seva doctrina, sobretot la internacional, ha quedat diluïda fins a desaparèixer gairebé del tot sota la presidència de Nicolas Sarkozy (2007-2012), el més proamericà de tots els presidents de la V República. Ara, sobtadament, les idees gaullistes tornen amb Emmanuel Macron, que les ha expressat amb una desimboltura que ha provocat l’escàndol en una llarga entrevista al setmanari The Economist (7 de novembre de 2019).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.