La mobilitat es pot entendre com el flux de persones i mercaderies en un territori determinat per diversos mitjans, que inclouen desplaçaments a peu, amb bicicleta, patinet, moto, furgoneta, transport públic, privat o compartit, entre molts d’altres. D’aquesta manera, la mobilitat es constitueix en el sistema circulatori de la ciutat, fonamental per al funcionament de tot el sistema urbà, tal com el coneixem avui dia.

En conseqüència, la mobilitat és molt més que el transport i està fortament influïda per fenòmens sociotècnics que la duen a ser redefinida constantment. Els canvis tecnològics, socials, econòmics, polítics i culturals solen tenir com a correlat canvis en els models de mobilitat. Per exemple, resumint molt la qüestió, veiem que, durant el segle XIX, la industrialització creixent de les ciutats i l’expansió dels seus mercats van posar al centre de la discussió el desenvolupament de sistemes de transport ferroviari, mentre que, en la segona meitat del segle XX, l’explosió de vehicles motoritzats per al transport individual va modelar la forma urbana de les ciutats —grans avingudes i carreteres— de manera inqüestionable.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.