En el seu llibre Nacions i nacionalisme, Ernst Gellner va escriure que a la imaginació moderna se li fa quasi impossible la idea d’una persona sense nació:

«Chamisso, un francès ‘émigré’ a Alemanya, va escriure una convincent novel·la protokafkiana sobre un home que perdia la seva ombra. Per bé que part de la força d’aquesta novel·la radica en la deliberada ambigüitat de la paràbola, resulta difícil evitar pensar que, per a l’autor, “l’Home sense Ombra” és “l’Home sense Nació”. Quan els seus deixebles i amics s’adonen de la seva aberrant carència d’ombra el defugen, perquè “un home sense nació no admet un enquadrament en les categoríes reconegudes i incita al rebuig”».

Adelbert von Chamisso, nascut Louis de Chamissot, era fill d’una família de nobles francesos que emigraren el 1792, després de la detenció de Lluís XVI a Varennes, i acabaren establerts a Berlín. Allà fou patge de la reina als 15 anys, i després militar de l’exèrcit prussià. Del 1815 al 1818 féu la volta al món com a botànic en el vaixell rus Rurik; fou després conservador del Jardí Botànic de Berlín i es dedicà a escriure. Schumann posà música a alguns dels seus poemes. És conegut sobretot per la seva novel·la L’estranya història de Peter Schlemiehl o l’home sense ombra (1814)

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.