L’angúnia del present és gasosa. Defuig qualsevol precisió geomètrica, aritmètica o mecànica: ni ara ni mai hem gosat assegurar una percepció fiable dels moviments de fons o les transformacions que sacsegen les societats modernes. L’actualitat defuig la fixació perquè ha estat sempre mòbil i indestriable del punt de vista, la formació i les expectatives de qui l’examina o avalua.

Les velles cabòries d’Eugeni d’Ors en forma de glossa petulant (o irònica) o de José Ortega y Gasset en forma d’articles doctrinals (i sobrats) varen tenir la virtut d’atraure els seus contemporanis quan aspiraven a delimitar el curs del present, les seves fissures o les amenaces latents. Podien encertar-la o només divagar sense solta ni volta, però l’ofici de pensar l’aplicaven sovint a la naturalesa dels afers col·lectius complexos. La substancial millora de la formació intel·lectual de la ciutadania, la multiplicació vertiginosa de l’oferta cultural i la dispersió dels canals de comunicació i informació que ha produit l’última revolució tecnològica han excitat necessàriament aquesta meditació sobre el sentit dels canvis i la seva orientació.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.