Encara era fresc el record de la primera vaga general d’estudiants, que havia tingut lloc un any abans, i el duríssim assalt de la policia al Convent dels Caputxins de Sarrià durant l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (UB). A Madrid es temia el pitjor: que les associacions clandestines ho deixessin de ser i que les protestes dels estudiants esdevinguessin, també, les dels treballadors i la burgesia. Calia aturar el moviment estudiantil. Aïllar-lo, evitar-ne la propagació. Amb aquesta intenció, el Ministre d’Educació tecnòcrata José Luis Villar Palasí estudia crear dues universitats als afores de Bilbao i Madrid. És el seu germà gran, el catedràtic de bioquímica Vicent Villar Palasí, qui suggereix la fundació d’un tercer centre a Catalunya. Aquest centre, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), celebra enguany el seu 50è aniversari.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure