El número de la revista que el lector té a les mans és el que correspon al primer aniversari de la publicació. Ara fa un any vam sortir al carrer amb una portada on dèiem concisament «Per què?», títol de l’article editorial on resumíem els nostres propòsits. Volíem fer una revista al servei del diàleg, que atenès «especialment a la recuperació de la dignitat de la política, a la consideració que mereixen les persones i al respecte a la regla de joc, és a dir, a l’Estat de dret, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i a la Constitució espanyola».

Amb dotze números publicats, això ja és una realitat. La publicació s’ha consolidat en un moment de ben difícil supervivència en el mercat dels mitjans de comunicació escrits en català i, el que és més important, s’han consolidat i han avançat les idees que propugnem i l’estil de periodisme que defensem.

El camí que hem recorregut, tot i ser curt i modest, resulta de la voluntat i l’esforç dels ciutadans que ens llegeixen, dels subscriptors i socis que han fet les seves aportacions i de l’equip de periodistes i professionals que han construït el projecte orientats per l’objectiu cívic i polític i sense pretensió de negoci o lucre. En una societat com la catalana, acostumada a obtenir subvencions i ajuts sota les coartades culturals i patriòtiques, hem confiat tan sols en la voluntat ciutadana, convençuts de la necessitat d’un espai periodístic transversal, en el qual ni la llengua ni la cultura quedessin segrestades per l’unanimisme imperant.

Si es tractava de fer un exercici periodístic per demostrar que Catalunya, la seva llengua i el mateix catalanisme no són propietat de cap ideologia, i molt menys encara de propostes divisives i unilateralistes, ara ja tenim el resultat a les mans. En són testimonis les personalitats entrevistades i les firmes dels nostres articles, que abasten tota la pluralitat catalana sense exclusions d’ideologies.

Tot i l’especial dedicació a les qüestions polítiques més roents de l’actualitat del país, hem intentat també respondre a la inspiració fundacional de vincular la reflexió sobre Catalunya a la complexa realitat global. El darrer testimoni n’és aquest número 13, dedicat a la crisi mediambiental, que publiquem després d’un estiu de catàstrofes molt relacionades amb l’escalfament del planeta, com són els huracans al Carib, els incendis forestals arreu i les inundacions a la costa mediterrània espanyola.

Amb el primer aniversari no tan sols ens felicitem que política&prosa sigui una realitat sinó que a més convidem a qui ens llegeixi a contribuir a la seva consolidació, amb la lectura abans de res, però també amb la subscripció a la revista. Hem fet ja un any, però en volem fer molts més. Comptem amb vosaltres!