Divendres, 18 d’octubre del 1968

La nit anterior havia begut tequila i practicat sexe. Sí, allò el va relaxar. Però es va desvetllar pensant que havia arruïnat la seva gran oportunitat olímpica. Un cop a l’estadi, l’altitud de Mèxic, l’amenaça de tormenta i un vent a favor oportú es van confabular per acompanyar-lo en el salt de longitud més sorprenent de la història. Va superar en 55 centímetres! l’anterior rècord del món. Aquella tarda, Bob Beamon es va saltar mig segle de cop. Es va trigar més de dos decennis a superar-lo. I aquí ens quedem.

L’atletisme és el gran laboratori per a detectar els límits del cos humà. I cada cop més veus científiques ens adverteixen que queda molt poc marge. ¿Això vol dir que el marcador dels 100 metres llisos seguirà aturat durant generacions en els –estrastosfèrics— 9’’58 d’Usain Bolt?

 

Estiu del 2044

La Presidenta del COI ha estat una de les primeres persones en arribar a l’Estadi. Feia molt de temps que no es veia tanta gentada per contemplar un espectacle esportiu. Això sembla una final dels eSports.

La raó és que els XXXIV Jocs Olímpics viuen avui el seu gran dia. Hi ha motius per creure que la final dels 100 metres farà història. Serà veritat que es pot baixar dels 9 segons?

Des d’aquest racó observo que tothom du el mòbil a la mà. És gairebé imprescindible connectar-se a l’App de l’Estadi. Ho fem en el futbol, en el bàsquet, en el tennis, en les motos. I està clar, en els Jocs. He rebut al meu telèfon tota la informació prèvia, els dorsals, les estadístiques, les declaracions i els resums en alta qualitat de les proves que tot just acaben de concloure. Com que l’espera serà llarga, demanaré des de la mateixa app el que vull consumir.

A més a més d’aquest dron, quantes càmeres hi haura avui aquí? Si ho estigués veient per televisió, podria triar a quin atleta vull que una càmera segueixi. Ja fa temps que s’ha acabat allò de l’espectador passiu. Recordo que, al segle passat, davant d’una final tan esperada com ara aquesta, el comentarista de la BBC va dir, en presentar els vuit atletes: «Tots són tan bons, que la diferència la marcarà el que hagin esmorzat». Avui hauria d’afegir que la diferència la farà qui millor fisiologia, nutrició, biomecànica, medicina, monitorització en temps real i entrenament físic i mental hagi tingut. Sempre que no hagi fet trampa: els maldecaps es deuen ara al dopatge genètic.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

Les xarxes expliquen que el favorit en aquests Jocs correrà amb unes sabatilles que converteixen en peces d’antiquari les ultralleugeres impreses en 3-D que Usain Bolt va utilizar quan va aconseguir el seu darrer récord del món. I que els 12,4 metres per segon de velocitat màxima que Bolt invertia són per a ell més constants, doncs els tacs estan situats fora dels carrils i el velocista hi guanya en acceleració.

Avui hi ha alguna cosa que s’estrena aquí, i que ajudarà molt: cert que la pista continua sent de goma llisa i antilliscant, però la manera com torna l’energia a les cames de l’atleta té una resposta desconeguda, diuen que ultrasònica. Aixó fa albirar també un gran espectacle en una altra de les proves clàssiques d’uns Jocs, el relleus mixtos. El cas és que si avui l’atleta francès aconsegueix l’heroïcitat, es podrà donar per closa l’anomenada història de l’Esport de l’Era Moderna. És la darrera baula, desprès que la Marató superés fa molt poc la barrera de les dues hores.

Aprofito el temps d’espera per veure què passa amb el tennis. Ha guanyat la suïssa. I el seu entrenador està explicant les claus de la seva victòria sobre Alexis Olympia, la filla de Serena Williams, una dona enèrgica que va dominar amb autoritat el tennis femení mundial ara fa 30 anys. La veig que, empipada, estampa la seva raqueta sobre el terra, però això també ha canviat: ara les raquetes ja no es trenquen, són de grafè. Indestructibles. L’entrenador explica com de bé havien preparat el partit. Com havien analitzat Alexis, amb centenars de paràmetres. Així van saber que colpejava 42 centímetres abans que la resta. O que anticipava l’impacte 60 mil·lisegons, quan atacava des de la xarxa. Tot això els va permetre elaborar bona part de l’estratègia.

Beneït sigui el Big Data! Sembla ahir que el món de l’esport va entendre que l’anàlisi de dades forjava miracles. Ho diuen els llibres dels entrenadors. Era l’any 2016 quan el Leicester, un modest equip cansat de perdre, va recórrer a l’anàlisi de la informació. Va fitxar jugadors aparentment modestos però estadísticament supereficaços. I va guanyar la Premier League! Insòlit! A hores d’ara no hi ha cap equip que no recorri a aquest mètode. Ni cap entrenador que no hagi fet l’esforç d’interpretar algoritmes.

En l’Estadi Olímpic seguim esperant que apareguin els atletes de la final dels 100 metres. Esperar. Definitivament, és això el que ha canviat en l’esport d’alta competició. I en l’espectacle esportiu. Fa 25 anys que les grans federacions, les televisions i els organitzadors dels esdeveniments esportius, tement la possibilitat de perdre els millennials com a espectadors, van prémer l’accelerador fins al final. Tot igual, sí, però més ràpid. Molt més ràpid. El raonament era lògic. Aquells joves estaven acostumats a l’estímul en terminis breus. A la cultura dels videojocs. Dels resums. A no mantenir la concentració gaire temps.

I d’ací l’onada de canvis de reglaments. És per això que avui tenim cronòmetres, en el golf. I en el tennis, on per cert els sets ja no són a sis jocs. I l’ull d’àliga és automàtic. És per aixó que en el futbol es va eliminar qualsevol incidència que suposés la més mínima interrupció, els fora de joc, les targes grogues, les aturades per efectuar canvis de jugadors… i les tandes de penals amb les seves llarguíssimes pauses… És per això que el bàsquet va buscar més espectacularitat amb la línea de 4 punts…

Perdò, però ja surten els 8 finalistes al tartan. Si les anàlisis de dades que apareixen al meu móbil no m’enganyen, hi ha nomès un 32% de possibilitats que avui un ser humà corri els 100 metres en menys de 9 segons… però jo confio que la baixa pressió de la tempesta que s’acosta a l’estadi i l’afavoridor vent a favor que comença a bufar facin un «Beamon» amb, o sense, tequila i sexe.