Contra el pronòstic més funerari, ja fa un bon temps que el catalanisme democràtic i federalitzant ha renascut al lloc més inversemblant, a Madrid, i més exactament, a la Moncloa. No sé si viu en l’agonia que tots sospitem però sí sé que fora de Catalunya el diagnòstic no el fa mort ni traspassat. Té la seva ironia que els esforços més consistents i visibles, més solvents també, hagin estat dirigits des del govern socialista de Pedro Sánchez per tal de redreçar els brutals estrips que ha deixat l’unilateralisme l’últim any llarg. No són pocs, i molts es desgranen en aquest llibre a 80 (o 160) mans: l’escissió social que maleeixen Joan Herrera, Joan Coscubiela o Oriol Bartomeus («empat etern que genera odi i frustració») i molts d’altres és gravíssima i potencialment suïcida, però les dades que aporten cadascun dels col·laboradors de vegades són esborronadores. El sempre clar i directe Andreu Missé es deixa d’embuts i ho diu clar: les empreses que han marxat de Catalunya són més de 5.000 i no ho han fet a cops de bastó descarregat des de Madrid sinó per interessos econòmics estrictes i preventius.

No sé si és de bojos deixar-se fer aquest crim social i econòmic, però sí sé que és una perfecta irresponsabilitat política de llarg abast no haver aturat la marxa quan els mals encara no eren epidèmics.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.