Totes les persones necessitem que el nostre habitatge i la ciutat que l’envolta conformin un bon espai de qualitat de vida. L’anomenat «dret a la ciutat» va ser descrit pel filòsof francès Henri Lefebvre l’any 1968 i des d’aleshores ha tingut un enorme desenvolupament conceptual. Consisteix essencialment en el dret a gaudir en plenitud de la vida urbana, dels seus serveis i beneficis, participant en la gestió pública de la comunitat (la ciutat com a espai d’exercici dels nostres drets i deures). Tenim moltíssima teoria, doctrina i també pronunciaments judicials que ens faciliten la defensa del dret de les persones a l’habitatge i a la ciutat al segle XXI.

Però a nivell pràctic tot és més complex.Avui tenim un món urbà que creix a velocitat accelerada. Més del 50% de la població mundial viu en ciutats de més de 300.000 habitants, i el percentatge arriba al 82% als Estats Units o al 75% a Europa. El dinamisme econòmic també s’està concentrant en zones urbanes. La globalització està influint notablement en la forma de vida més quotidiana a les ciutats, amb l’aparició de fenòmens inexistents en el nostre imaginari fa uns anys.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure