Sempre resulta difícil, per a les persones que la vam conèixer, parlar de Maria Aurèlia Capmany tan sols com a autora. Al seu moment ja en vaig parlar com a Donassa, a part del fet que la vaig «retratar», diguem, segurament en el que va ser una de les primeres obres sobre la seva persona i obra. La dificultat és pel caràcter polièdric que la caracteritza: narradora (infants i adults), memorialista, assagista, dona de teatre (autora, directora i, last but not least, intèrpret), traductora i, finalment, política.

Incidentalment, és potser com a intèrpret teatral quan més l’he admirada i encara que, segurament, encara oblido alguna de les seves activitats artístiques! Però les privilegiades (genèric intencionat) que vam veure-la en el personatge de Secundina del Quim Federal espriuà a la inoblidable Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu/Ricard Salvat no ho oblidarem mai, a desgrat de la magnífica interpretació de Lloll Beltran en el muntatge de l’obra al Teatre Lliure de Montjuïc (2002). Podríem afegir-hi que la Capmany també va ser biògrafa sui generis: Salvador Espriu (1972) i Subirachs o retrat de l’artista com a escultor adult (1969).

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure