La pregunta que aquest article intenta respondre és si els fets ocorreguts a la tardor de 2017, el 6 i 7 de setembre amb les lleis de desconnexió, l’1 d’octubre amb el referèndum per a la independència de Catalunya i la DUI posterior han afectat l’economia de Catalunya, és a dir, si li han fet perdre el ritme de creixement sostingut que mantenia després de la crisis del 2008 i si la comunitat autònoma de Madrid ha incrementat més la distància respecte de Catalunya. Ens fixarem especialment en el sistema financer i en les inversions com a elements predictors.

Val a dir, en termes més prosaics, que podríem preguntar-nos si Catalunya, especialment pel que fa al procés, ha perdut pistonada o ja portava una tendència d’afebliment i el procés ho ha acabat d’evidenciar. Una advertència ha de quedar clara: és materialment impossible en un període de temps tan curt i tan proper extreure conclusions definitives. Com a màxim, podem entreveure tendències que, en qualsevol cas, vénen influenciades en la fase del cicle on ens trobem.

El PIB és l’indicador més comunament utilitzat per comparar el creixement d’uns territoris delimitats. Malgrat que cada dia suscita més crítiques (David Pilling. El delirio del crecimiento. Taurus, 2018), no hi ha, de moment, cap altra eina que sigui acceptada.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure