El 14 d’octubre la Sala Segona del Tribunal Suprem va dictar la Sentència derivada del judici dels líders independentistes catalans pels fets que van tenir lloc durant els mesos de setembre i octubre del 2017.

Sense perjudici de la lectura que s’ha imposat des de cada un dels pols del conflicte, al meu entendre la resolució ofereix una lectura alternativa. La concreció d’aquest propòsit es durà a terme per mitjà de quatre qüestions.

Una de les raons principals sobre les quals descansa la frustració col·lectiva que ha generat la Sentència és la confiança infundada que la resolució incidiria en el problema polític. Una de les claus per a la seva comprensió implica admetre que el Tribunal Suprem ha d’analitzar els fets de manera retrospectiva sense més vocació que la d’enjudiciar uns fets concrets. La Sala fa un pas endavant i constata l’existència d’un problema polític «molt arrelat històricament».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.