El nivell d’abstenció relativament alt en les eleccions dels Estats Units ha estat objecte d’innombrables anàlisis, estudis i opinions al llarg dels anys. Pel que fa als comicis presidencials, un dels sospitosos habituals és el Col·legi Electoral, un sistema veritablement atípic de mesurar la voluntat popular en una decisió transcendental com la de triar el primer mandatari durant quatre anys.

Explicat molt succintament, el sistema consisteix en la celebració, el dimarts que segueix el primer dilluns de novembre de tots els anys de traspàs, de 51 eleccions a tot l’Estat —les dels 50 estats i les del Districte de Columbia—, totalment independents entre si, que atribueixen un nombre de vots —els anomenats vots electorals— al candidat a president que s’hagi imposat en els comicis.

Aquests vots electorals es calculen segons la població de cada estat i es tornen a calcular cada deu anys d’acord amb les dades recopilades per l’Oficina del Cens. Arizona, per exemple, amb 7,3 milions d’habitants, disposa d’11 vots electorals, mentre que Geòrgia, amb 10,7 milions, en té 16. Un factor especialment transcendent és que, tret en el cas de dos estats relativament poc poblats (Maine i Nebraska), el sistema no és proporcional, és a dir, atribueix tots els vots electorals al candidat més votat, independentment del marge que els separi. És proclamat president el candidat que obté la meitat més un dels vots electorals; 270 és actualment el nombre màgic.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.