El procés ha donat lloc a una àmplia producció assagística en el transcurs dels darrers temps. De forma una mica (massa) simplificada, podríem dividir aquestes publicacions en dos grans grups: els llibres d’aquells qui han viscut el procés en carn pròpia com a protagonistes en alguna de les seves etapes (aquí podem incloure la interessant crònica i reflexió de Joan Coscubiela publicada fa més d’un any), i els d’aquells qui han intentat dur a terme una anàlisi des d’una certa distància, especialment la pròpia i necessària del periodisme i l’anàlisi política (seria el cas de l’obra col·lectiva Anatomía del procés o El naufragio, de Lola García).

Recentment el jurista, professor universitari i exlletrat major del Parlament de Catalunya Antoni Bayona ha publicat amb Península el títol No todo vale, el qual parteix de l’aposta arriscada de combinar la narració d’un seguit de fets a partir de la seva vivència directa i professional, amb l’articulació i aplicació d’una anàlisi jurídica sòlida i al mateix temps entenedora. Una aposta sens dubte reeixida si tenim en compte que el llibre ja va per la seva segona edició.

L’afany d’Antoni Bayona d’aplicar un prisma jurídic rigorós en relació amb les decisions i mesures més importants que han format part del procés ja es va manifestar l’estiu del 2017 quan va escriure, en aquest cas per a la publicació jurídica especialitzada Revista Catalana de Dret Públic, un article amb el títol «El futur polític de Catalunya. El paper del Parlament». L’article enunciava una tesi jurídicament ben fonamentada i difícil de qüestionar des del rigor tècnic: la manca de fonament constitucional i estatutari (especialment en el marc d’una jurisprudència del Tribunal Constitucional que l’autor considera com a excessivament rígida) del camí emprès en aquell moment de procedir a la convocatòria i celebració unilaterals d’un referèndum d’independència.

 

Professional incòmode per al Govern

Bayona explica al llibre que tractant-se d’un article adreçat a un públic especialitzat i difós per un mitjà amb un impacte igualment molt acotat, el ressò i la polèmica que el text va generar als mitjans de comunicació i entre destacats membres de la classe política catalana fou inesperat i sorprenent. I és que de fet, com l’autor posa de manifest al llarg del llibre, el que anima precisament el procés és un voluntarisme polític que, en nom d’una crida abstracta i genèrica a la democràcia, considera legítim ignorar el marc legal vigent.

En tot cas, aquest episodi acaba donant lloc a una escena bastant poc edificant (i que diu molt poc de la nostra maduresa democràtica) descrita també en l’obra, en què la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell intenta forçar la renúncia de Bayona per haver-se convertit, aparentment, en un professional incòmode per al Govern i els grups partidaris de la independència (això ho dedueix el lector perquè, malgrat tot, l’incident és descrit de forma elegant).

La vulneració dels drets i de les regles del joc no pot tenir lloc sense conseqüències en el marc d’un Estat de dret.

El llibre apareix articulat a l’entorn d’una idea transversal: el valor i la importància de l’Estat de dret en el marc d’un sistema de democràcia avançada com és l’espanyol. L’autor s’esforça a fonamentar sòlidament la idea que el dret no pot ser vist com un mer tecnicisme sinó com l’instrument a través del qual els drets fonamentals i les llibertats són exercides, i el poder públic duu a terme les seves responsabilitats sense caure en excessos o arbitrarietats. La idea de democràcia liberal, doncs, no podria basar-se en una apel·lació general a la voluntat popular lliurement interpretada per part dels representants públics, sinó en l’adequada previsió i aplicació de tots aquells procediments i principis que garanteixen precisament la plena vigència i efectivitat dels drets i valors que caracteritzen una democràcia.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

 

Els orígens del distanciament

Aquest seria no només un plantejament comú a totes les constitucions del nostre entorn (inclosa l’espanyola) sinó que es derivaria igualment del marc internacional amb el qual ens trobem igualment compromesos com són els estàndards fixats per la Unió Europea, el Consell d’Europa o les Nacions Unides. Com a part integrant d’aquest marc, Catalunya territori d’Espanya no es trobaria doncs en una situació d’excepció o buit legal en què la voluntat popular es pot expressar de forma incondicionada o primigènia, desposseïda de qualsevol referent, sinó que precisament la garantia dels drets fonamentals i la democràcia exigirien el respecte i l’aplicació del marc jurídic al qual s’acaba de fer referència. No tot valdria, doncs, utilitzant aquí precisament el títol del llibre.

Aquest quadre ben dibuixat i presentat de forma entenedora al lector no necessàriament format en dret és el que serveix a l’autor per a repassar les fites més importants del procés, amb especial atenció a tots aquells esdeveniments que varen tenir el Parlament de Catalunya com a escenari principal. Bayona repassa també l’evolució històrica de l’autonomia catalana des del moment de la seva recuperació, intentant cercar els orígens del progressiu distanciament entre una part de la ciutadania i les institucions catalanes amb la resta de l’Estat.

És particularment valuosa la síntesi que l’autor fa de la forma com evoluciona i es resol la conflictivitat competencial entre la Generalitat i l’Estat des dels inicis d’aquesta relació, amb especial atenció a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, passant per la LOAPA i el vigent Estatut d’Autonomia. Aquí es posa de manifest el coneixement i especialització que Bayona té sobre aquesta matèria. Val la pena destacar que el seu posicionament és en molts moments crític en relació amb la forma com, en un marc constitucional que es defineix com a obert, l’actual abast de l’autogovern català ha acabat essent perfilat.

L’autor formula propostes per a sortir de l’atzucac actual de forma realista i raonable.

És necessari recordar –i aquí no estem revelant cap secret– que Bayona ha estat sempre una persona propera a posicions nacionalistes de caràcter moderat, i fins i tot podríem considerar-lo pròxim a un sobiranisme basat en un procés compatible amb el marc constitucional i els estàndards internacionals. És també des d’aquesta postura compromesa amb l’obtenció de les màximes fites de l’autogovern de Catalunya que l’autor formula, al final del llibre, propostes per a sortir de l’atzucac actual de forma realista i raonable.

 

El rei va nu

Bayona utilitza el conte de Hans-Christian Andersen sobre el vestit nou del rei per a referir-se al procés. Les institucions i determinades forces polítiques, socials i mediàtiques catalanes han elaborat un missatge basat en el triomf d’una democràcia en estat pur, no subjecta a cap altra regla que la voluntat popular, i que portaria sí o sí a un nou estat aliè a qualsevol de les imperfeccions del sistema polític espanyol que seria reconegut i aclamat immediatament per la comunitat internacional. El llibre d’Antoni Bayona intenta fer el paper del nen del conte, que de forma sincera acaba assenyalant que el rei no duu cap vestit. És a dir, que Espanya presenta imperfeccions però és una democràcia homologable, que les institucions només poden funcionar correctament i prendre decisions legítimes quan es respecten les normes i els procediments, que la vulneració dels drets i de les regles del joc no pot tenir lloc sense conseqüències en el marc d’un Estat de dret, i que el món potser no ens estava contemplant de la forma en què ens havíem autoconvençut que ho feia.

Personalment afegiria un element més, lligat a la personalitat i experiència de l’autor: els servidors públics i especialment els juristes no poden ser utilitzats per part dels líders polítics per a justificar o executar qualsevol decisió. Dit d’altra forma, en un sistema polític modern les pressions polítiques no poden arribar a alterar el normal funcionament de les institucions i dels professionals al seu servei. Pel que fa a aquests darrers aspectes, i l’autor ho constata amb pesar, Catalunya té encara molt per aprendre.