En contrast amb el que va passar el 1992 amb motiu del cinquè centenari
del Descobriment o la Descoberta
del Nou Món, quan el govern espanyol va formar part activa d’una infinitat
d’actes commemoratius amb un ampli ressò mediàtic i social, la commemoració de l’inici de la conquesta de Mèxic el 1519 semblava que tenia poca rellevància més enllà del món acadèmic. Però tot va canviar
radicalment quan el president mexicà López Obrador, en una recent missiva personal
al rei d’Espanya i al Papa, els va exigir una disculpa pública pels abusos comesos contra els pobles indígenes de Mèxic durant
la conquesta i el període colonial.
Escriptors, polítics, intel·lectuals i fins i tot nombrosos participants a les xarxes
socials s’han llançat a alimentar una controvèrsia sobre l’assumpte carregada d’opinions i de condemnes. Potser convé, doncs, projectar críticament la nostra mirada cap al fet històric en si en el seu context polític i cultural, per entendre l’enorme rellevància i les conseqüències decisives que va tenir en l’ordre mundial aquest esdeveniment de primer ordre.
Colom buscava una nova via directa de navegació cap a Orient. La descoberta
d’unes illes va ser en el fons una decepció, ja que ni hi havia riqueses ni els seus habitants seminus no s’assemblaven
ni de bon tros a les esplèndides i populoses civilitzacions de l’Índia i la Xina. Però l’obstinació de l’Almirall en els seus tres viatges posteriors no va canviar fins a la seva mort, que, ironies de la història, va tenir lloc sense que hagués
reconegut que havia descobert res de nou.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure