Ver versión en castellano

La convocatòria d’eleccions generals precipitada per la devolució dels pressupostos generals de l’Estat, gràcies als vots coincidents de les dretes espanyoles i dels independentistes catalans, situa els ciutadans de Catalunya davant d’una especial responsabilitat a l’hora d’emetre el seu vot el pròxim 28 d’abril. En les circumstàncies actuals el país afronta en aquestes eleccions una disjuntiva perillosa en la que estan en joc, més enllà dels recursos i les inversions perdudes pel refús pressupostari, qüestions transcendentals pel seu futur, com són la continuïtat de l’autogovern i la capacitat d’entesa i influència en la política espanyola.

El punt crític al que hem arribat és el resultat de la conjunció de l’acció, d’una banda, dels partits disposats a tornar a aplicar l’article 155 i, així, anul·lar o restringir permanentment l’autogovern català, i de l’altra, dels partits independentistes que han utilitzat irresponsablement la seva majoria parlamentària i el govern de Catalunya per erosionar l’autonomia i posar-la al servei del camí unilateral a la independència. Les eleccions plantegen doncs un dilema que obliga a triar entre dir prou a l’actual paràlisi, per tal d’ emprendre una nova etapa, o mantenir-nos en l’actual marasme, dominat per la polarització i per polítiques divisives, fonamentades en la por i en la demonització del adversari.

Atenent a la vocació fundacional de politica&prosa, com a plataforma cívica i periodística, catalanista, constitucionalista i europeista, promotora del diàleg i de la convivència, des de les nostres planes volem fer una proposta que pugui inspirar als ciutadans, entitats civils i fins i tot als partits de cara a proporcionar un marc mínim d’entesa entre les diferents opcions electorals.

Creiem imprescindible, en primer lloc i abans que res, superar l’actual paràlisi política, especialment de l’executiu i del Parlament, perquè Catalunya es torni a governar a sí mateixa, de forma que els seus representants i dirigents es comprometin davant del conjunt de la ciutadania a gestionar democràticament les institucions, des del Govern i el Parlament fins als mitjans de comunicació públics, que són patrimoni de tots i no tan sols d’una part del país.

Refusem i denunciem com a antidemocràtics i anticonstitucionals tant la renúncia a l’autogovern per part de l’independentisme com la pretensió de liquidació o reducció neocentralista de l’Estat autonòmic. Volem el compromís explícit dels nostres representants amb el manteniment de la convivència, que comporta la condemna de qualsevol violència i coacció en la vida i en els espais públics de Catalunya.

Com és natural, refusem tota condescendència i impunitat amb els qui transgredeixin el nostre ordenament jurídic. Però també creiem que, un cop resolts els casos judicials que afecten a dirigents polítics catalans, i en el cas que hi hagués sentències condemnatòries, la necessària normalització de la vida catalana pot exigir la promoció de mesures que anul·lin les penes de presó i reintegrin els qui les pateixin a la plena vida civil i política en el termini més curt possible.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

També caldrà animar l’esperit reformista català i espanyol, per tal d’adequar el bloc de constitucionalitat  –Constitució i Estatut– a la necessària recuperació del mínim consens democràtic entre la ciutadania catalana. Hi pot contribuir una millora del funcionament federal de l’Estat autonòmic, però també pot ser útil i raonable un cert reconeixement constitucional de la singularitat de l’autonomia catalana i una millora de l’estatus de la llengua catalana en el conjunt de les institucions de l’Estat.

Amb la recuperació de la convivència i la normalització de la vida política i civil, els ciutadans de Catalunya ens hem de plantejar també com recuperar tot el que s’ha perdut en els darrers sis anys, començant per les empreses que han traslladat la seu fora de Catalunya, com a resultat no tan sols del creixent clima de divisió i de desconfiança, sinó sobre tot per la inseguretat jurídica produïda en els moments més aguts de l’unilateralisme rupturista, quan fins i tot la sortida de l’euro o de la Unió Europea es plantejaven com a escenaris plausibles per part de l’independentisme governant. Ens cal doncs recuperar el bon clima polític i la plena seguretat jurídica que permetin atreure les inversions, el retorn de les seus de les empreses catalanes i tornar a situar les nostres grans marques de país, Barcelona, Catalunya, Espanya, al lloc de màxim prestigi que han ocupat durant els darrers decennis.

Tots aquests propòsits de millora de la convivència a Catalunya, animats per un profund esperit reformista, exigeixen la contrapartida d’un compromís fort amb la governabilitat, d’Espanya i d’Europa, així com l’expressió explícita d’una mútua i imprescindible lleialtat constitucional al conjunt de les institucions. La democràcia catalana sempre ha estat vinculada a la democràcia espanyola i, gràcies a la integració europea, també a l’estabilitat, la pau i la prosperitat garantides per les institucions de la Unió. Així ha de seguir sent si no volem retrocedir en direcció a les pitjors èpoques en que eren hegemònics els nacionalismes populistes, nefastes ideologies de la nostra decadència i també de la guerra i de la destrucció d’Europa.