Arran de la campanya electoral de les eleccions generals del 28 d’abril ha adquirit molt bona premsa la virtut de la moderació, predicada per opinadors, proclamada amb més o menys impostura per alguns partits i practicada, en definitiva, pels electors amb el seu vot, d’això se’n pot inferir un mandat per a la concòrdia i el pragmatisme. Més enllà de la concreta circumstància electoral és simptomàtic que s’hagi expressat aquesta demanda de reconduir la vida política cap a camins més virtuosos després d’una temporada d’emocions fortes on els instints més primaris han eclipsat les virtuts republicanes. Potser ara la moderació sigui la nova radicalitat per combatre el populisme.

L’endemà de la jornada electoral Antoni Puigverd publicava un oportú recordatori d’un compendi de les virtuts romanes, que l’autor considera que, tot i passades de moda, ens «procurarien pau i resistència íntima» en aquests temps turbulents:

Auctoritas, en primer lloc. Aquests lideratges fulgurants d’ara sempre acaben escandalosament, però hi ha maneres de construir-ne de duradors: els lideratges fonamentats en la paciència i l’autenticitat. 

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.