La Xina no ens deixa de sorprendre des que Marco Polo va obrir la ruta de la seda. Després dels molts segles en relatiu silenci, si n’exceptuem les aventures dels jesuïtes en aquelles llunyanes terres i la revolta contra l’explotació comercial d’Occident, la Xina porta algunes dècades situada en el top dels noticiaris. Les convulsions de la revolució maoista amb les seves seqüeles en forma de capitalisme dictatorial d’estat, la seva complicada demografia, el seu creixement sense paral·lel en cap economia occidental han fet de la Xina una constant informativa. Tot i això, les notícies que ens arriben d’un país que abans teníem per llunyà però que la globalització ha apropat fins el veïnatge, es troben sempre envoltades de misteri, dubtes, quan no de fundades sospites de desinformació. I totes ens arriben amb cinc o sis zeros afegits!

L’emergència d’un nou virus patogen en una de les províncies xineses ha estat la darrera baula d’aquesta cadena informativa que ha alarmat però no ha sorprès, ja que fa més d’una dècada que la Xina exporta virasis contagioses, no només d’aquelles que afecten als humans sinó també als animals. Cal recordar l’endèmia de grip porcina del 2018-19 que va causar la mort de més d’un milió d’animals més la dels milions (sí, milions) que van haver de ser sacrificats a tot el sudest asiàtic per sort pels ramaders espanyols que han vist com les exportacions de carn de porc a la Xina assolia més de 300.000 tones al 2018 i es revaloritzava fins un 30%, afectant de passada al sofert consumidor espanyol. Coses de la globalització.

Fa més d’una dècada que la Xina exporta virasis contagioses, no només d’aquelles que afecten als humans sinó també als animals.

El rebombori mediàtic al voltant del coronavirus té tots els ingredients d’una pel·lícula de catàstrofes. De fet, no recordo cap episodi similar de quarantenes massives, tancament de fronteres, suspensions de vols, aïllament de creuers, exèrcits de metges reclutats, edificació urgent d’hospitals modulars amb milers de llits, etc., poc en consonància amb una grip que s’ha mostrat força menys mortífera que les ja conegudes. Res semblant a les precaucions menors que es van prendre durant el brot de síndrome agut respiratori (SARS) del 2002. Un entorn perfecte, doncs, per a las fake news i les teories conspiranoiques, a quina més imaginativa, que han inundat les xarxes socials.

L’origen d’aquesta nova mutació d’un coronavirus ha estat tema preferent durant les darreres setmanes i cal pensar que ho continuarà sent en el futur. En un primer moment, s’han assenyalat els mercats d’aliments com a focus originari més probable. La premsa s’ha fet eco de les seves deficiències pel que fa a la seguretat alimentària. La precària higiene en la conservació i exposició dels aliments i la venda indiscriminada d’espècies animals exòtiques –almenys pel que fa als nostres costums culinaris–, semblen haver estat els desencadenants de l’aparició d’aquesta novetat genètica.

 

Mercat o zoològic?

El desarrollisme trepidant de la Xina ha saltat per damunt de qüestions bàsiques per a la salut com ara la higiene i els controls sanitaris en la producció i venda d’aliments. Moltes aus, peixos, mariscs i rosegadors són sacrificats en el mateix lloc de la venda, a la vista del públic i sense cap control veterinari. Entre gratacel i gratacel la brutícia forma part d’una cultura alimentària més a prop de l’edat mitjana que del segle XXI. En particular, el mercat de Wuhan, d’acord amb els testimonis que han recollit diaris i informatius, sembla més un zoològic que una plaça com la dels nostres pobles: cocodrils nans, serps, ratpenats, ànecs, gall dindis, i un llarg etcètera d’espècies que ens deixa astorats.

Segons els viròlegs, aquest seria un excel·lent brou de cultiu per al virus que ens ocupa, per als que ens van preocupar en el passat i, probablement, els que estan encara en llista d’espera. A això cal afegir el descontrol en l’ús de productes químics, vacunes i fàrmacs dubtosos en la cria d’animals com ara porcs o pollastres. Aquest seria, doncs, un nou episodi d’«accident alimentari» que recorda al que fa poc temps va commoure el món. Tot i la fèrria censura oficial, vam saber de l’escàndol de més 300.000 nens intoxicats greument per haver ingerit llet en pols i productes derivats adulterats amb melamina. Coses de la corrupció.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Moltes aus, peixos, mariscs i rosegadors són sacrificats en el mateix lloc de la venda, a la vista del públic i sense cap control veterinari.

Tanmateix, no es pot descartar que sent Wuhan un centre principal de control i recerca en malalties infeccioses (paradoxes de la vida), el coronavirus mutant hagi pogut escapolir-se d’un laboratori on científics imprudents estaven jugant amb el seu genoma. De fet, a Wuhan hi ha instal·lat l’únic laboratori xinés on és permès investigar amb els bacteris i virus més patògens per a l’home i ja sabem que en ciència allò que es pugui fer es farà, com ens va recordar el filòsof Jacques Ellul. No m’ho invento. Francis Mojica, professor titular a la Universitat d’Alacant, ha declarat que «mosquea mucho que este coronavirus haya surgido en una ciudad que cuenta con un laboratorio que trabaja con patógenos y que ha recibido advertencias sobre su [falta de] seguridad».

De fet, fa uns mesos, un genetista xinés va ser condemnat a tres anys de presó per manipular el genoma en una fecundació humana i aquests «imprevistos» són sovint la punta d’un iceberg de gran fondària. ¿I si l’espectacular resposta sanitària que ha organitzat la Xina fos un indici de reconeixement de culpa? ¿I si fos el peatge que ha estat necessari pagar per una reacció tardana de les autoritats sanitàries a l’avís oportú del malaguanyat doctor Li Wenliang? Una recent publicació a Nature assenyala que no hi ha cap indici de que el Covid-19 pogués haver-se fugat del laboratori d’alta seguretat de Wuhan. Tant segurs estem? Serà difícil d’esbrinar. Coses de la censura informativa i de l’orgull nacional.

 

A la panxa d’un rat penat

La hipercinèsia turística i laboral, i la globalització del comerç han fet real el perill d’una pandèmia i, sobretot, han escampat la por arreu. Coses de la globalització i una lliçó per als mil·lennitecnòfils. A casa nostra ho hem patit en carn pròpia amb la cancel·lació del Mobile, un dels màxims aparadors del capitalisme agressiu que nodreix el comerç mundial. Centenars de milions d’euros van deixar d’aterrar a Barcelona per culpa d’aquest petit microorganisme rebel, però, què volen que els digui, al capdavall qui més perdrà són aquells que més tenen: els restaurants de luxe, els hotels que han multiplicat per 10 els preus de les habitacions, les escorts vingudes d’arreu que s’entreguen per 500€ l’hora i les joieries del Passeig de Gràcia. Per a la resta de barcelonins, «la vida sigue igual» amb o sense Mobile.

‘Nature’ assenyala que no hi ha indicis que el Covid-19 pugui haver-se fugat del laboratori d’alta seguretat de Wuhan. Tant segurs estem?

Creix l’opinió, políticament incorrecta, de que potser el 5G, els mòbils flexibles, les apps per saber què tens a la nevera o la realitat virtual no responen a cap carència vital, i que l’agenda tecnològica s’ha tornat autoreferencial, no assumeix cap responsabilitat social i no soluciona cap dels nostres problemes més immediats. I, a més, fa gala d’un enriquiment obscè. No deixa de ser una sana i alliçonadora ironia el fet de que tot s’hagi anat en orris per culpa d’uns quants àtoms de fòsfor, nitrogen, carboni i oxigen declarats en rebel·lia a la panxa d’un ratpenat.

El 2019, el xinesos van concentrar el 38% de la despesa en botigues exclusives de Barcelona, seguits de hongkonesos i sudcoreans. Al web dels comerços del Passeig de Gràcia es pot llegir que «el público que [estas tiendas] logran seducir son mayoritariamente turistas de nacionalidad china con un ticket medio cercano a los 1.000€ por acto de compra que se decantan por productos de joyería y relojería». Ara expliqueu-los-hi que volem els seus yuans però no els seus virus. Tot va en el mateix paquet. Hores d’ara, Espanya no ha cancel·lat cap dels vols que marxen o tornen de Xina, alguna raó hi haurà.